Malalties

El fetge


El fetge i les seves funcions

El fetge és un òrgan voluminós (3 Kg per terme mitjà en l’adult), situat en bona part a la dreta de l’abdomen. Sovint és qualificat com a gran “fàbrica química”.

De forma cònica, fet de tres grans estructures juxtaposades en sèrie. Una estructura vascular, anomenada sinusoides, rep la sang oxigenada directament del cor per l’artèria hepàtica (“hepàtica” = relativa al fetge) i la sang del budell per la vena porta, la qual s’encarrega de fer arribar els nutrients al fetge.

Un filtre intel·ligent! Cada minut, 1,5 litres del sang travessen aquest òrgan per a arribar al cor per les venes centrals del fetge. Un segon compartiment (cel·lular) està constituït per hepatòcits, cèl·lules que constitueixen un 70% de la massa del fetge. Té com a missió emmagatzemar i retornar, després d’ésser requerit, els substrats energètics i les proteïnes necessàries per al bon funcionament de tot l’organisme. Els hepatòcits garanteixen, d’altra banda, la transformació, la inactivació o l’eliminació de productes exògens (com ara els medicaments) o endògens (com la bilirubina o l’excés de colesterol). S’eliminen irreversiblement totes aquestes substàncies potencialment tòxiques en les estructures biliars (tercer compartiment – petits canals, conductes biliars).

Les malalties del fetge poden donar peu a un gran nombre d’afeccions. Quan hom no fa cas d’aquestes afeccions o bé aquestes esdevenen cròniques, aleshores la situació pot complicar-se amb una fibrosi, una desorganització de l’arquitectura hepàtica, que col·loquialment anomenem “cirrosi”. Aquest terme, però, no prejutja la causa de la malaltia. En la fase de cirrosi, poden succeir greus complicacions, en particular, el càncer. La principal afecció hepàtica pot ser a causa o com a resultat de l’exposició de l’organisme a cert tipus de verins coma ara l’alcohol o a determinats medicaments. La susceptibilitat varia d’un pacient a un altre i depèn de predisposicions genètiques, metabòliques o de la combinació d’uns quants factors de risc. Hom considera “consum de risc” aquell que estadísticament se situa al límit màxim de 4 gots de vi (considerant vi de graduació alcohòlica de 10 graus) al dia per a l’home, i de 2 gots per a la dona. Pel que fa als desordres metabòlics, atenent-nos als mes sovintejats, tenim la diabetis i el desordre insulinoresistent associat a una sobrecàrrega ponderal, tots dos responsables d’una afecció del fetge anomenada hepatitis esteatòsica; de l’exposició als virus, inclosos els més perillosos, són els virus B i C ja que poden perviure indefinidament en el fetge i crear ignicions  cròniques que poden evolucionar vers la cirrosi; d’anomalies genètiques que comporten excessos específics: de ferro (hemocromatosi), de coure (degeneració hepatolenticular o malaltia de Wilson) o de greixos, colesterol, triglicèrids (esteatosi); de patologies que afecten més específicament les estructures biliars, essent el més freqüent la litiasi biliar, presència de càlculs en els conductes biliars; d'afeccions com la cirrosi biliar primitiva (CBP), les colangitis inflamatòries, que estan incloses en els mecanismes complexos encara no del tot aclarits; de malalties canceroses del fetge i els conductes biliars que compliquen les malalties inflamatòries cròniques en fase de cirrosi. El fetge pot veure’s també afectat per processos cancerosos provinents d’altres òrgans. 

L’esòfag, l’estómac i els intestins prim i gros, amb l’ajut del fetge, la bufeta de la fel i el pàncrees transformen bona part dels nutrients dels aliments en energia i descomponen els components que no són nutritius en deixalles (romanalles) per a ser excretades.

El sistema biliar està compost d’òrgans i d’un sistema de conductes que fabriquen, transporten, emmagatzemen i alliberen la fel (la bilis) en el duodè per a la digestió. Aquests òrgans són el fetge, la bufeta de la fel i els conductes biliars cístic, hepàtic comú i conducte de Wirsung (conducte pancreàtic).

Tornar a malalties